Andrea Pixelada parla de la vida d’una BookTuber que imparteix un curs de literatura a dos dels seus seguidors. Aquesta obra realitza una interessant reflexió sobre ficció i realitat a través d’un personatge que exhibeix la seva vida, o més aviat la construeix, en la pantalla.
Assistim a una classe en la qual Andrea Pixelada analitza una novel·la que resulta narrar la seva pròpia vida, escrita per la seva alumna. A través de diversos recursos escènics viatgem entre l’univers real i l’univers fictici del relat, entre el món exterior i el món interior dels personatges. Aquests canvis d’univers es tornen cada vegada més difusos fins que l’obra adquireix un to surrealista i màgic. Si li afegim les diverses lliçons sobre narrativa (“el missatge mai ha de deixar-se per al final”) ens recorda a l’encara recent El Chico de la Última Fila de Juan Mayorga.
El relat ofereix una segona capa de lectura a la clàssica dicotomia entre realitat i ficció. És la ficció la que imita la realitat o al contrari la realitat crea la ficció? La protagonista explica una vida totalment inventada als seus seguidors, la que a ella li agradaria tenir, mentre que la novel·la explica la seva vida real. D’aquesta manera, la realitat es torna ficció i la ficció es torna més real que mai en aquest joc de l’exhibició tan propi de la societat digital.
Encara que la premissa resulti interessant hi ha alguns moments poc justificats a nivell de direcció. S’aprecia una voluntat de frescor i ruptura de convencions amb recursos que no s’acaben d’argumentar i que dificulta la connexió amb l’espectador. A més, el gir final fa servir un clixé per a la seva posada en escena que pot deixar una miqueta fred a molts.