Aquesta obra del Roc Esquius i el Sergi Belbel és una absurda comèdia corporativa que apunta una crítica a les relacions de poder en el sistema neoliberal. Tanmateix, el seu gran interès rau en el potent i original mecanisme narratiu que proposa.
Seguint el camí de la coneguda Per davant i per darrere de Michael Frayn, l’obra es repeteix dues vegades mostrant punts de vista diferents sobre els mateixos successos. L’escenari està dividit per la meitat. A un costat està el despatx del cap, a l’altre, la sala d’espera contigua. Una porta corredissa separa tots dos espais fent que només puguem escoltar els diàlegs d’una part. Això genera situacions absurdes on l’espectador sovint no sap bé el que està passant, ja que li falta la meitat de la informació. En la segona ronda es dissipa aquesta confusió inicial. En escoltar els diàlegs que havien estat silenciats anteriorment, aconseguim filar tota la informació i accedim al significat total de l’obra.
A diferència del mecanisme de l’obra de Frayn, l’espectador pot veure el que succeeix en tots dos espais en tot moment. Així, mitjançant molta comèdia física, els diàlegs d’un costat i els gags visuals de l’altre, entrellaçen amb enginy seqüències plenes de contradiccions i exageracions que fan que la comèdia esclati. La mil·limètrica direcció de Lluís Elías i la increïble escolta entre els quatre intèrprets fan que aquesta potent proposta dramatúrgica funcioni com un rellotge.
En definitiva, una comèdia corporativa amb un ritme trepidant plena de confusió, gags visuals, humor absurd i un doble final que canvia les tornes del relat.