La Sala Versus Glòries re-estrena “Angle mort” una comèdia de Roc Esquius i Sergi Belbel , dirigida per Lluís Elías i interpretada per Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas.
Dos espais que conflueixen simultàniament. La sala d’espera i el despatx d’una petita empresa.
Quatre protagonistes, el director de l’empresa, l’Andreu i els tres empleats que hi treballen, la Beatriu, en Carles i la Diana.
El tema inicialment és la necessitat d’acomiadar a un dels tres treballadors de l’empresa. Però el que havia de ser una cosa sense cap mena de complicació, i amb una decisió més o menys presa, mica en mica va prenent un altre canvi de sentit ,fent que la cosa es vagi complicant per moments.
Els espectadors no entenem què està passant. Només escoltem el que passa dins del despatx. Tot el que passa i es parla a la sala d’espera, no ho podem escoltar (els protagonistes parlen, però sense veu, gesticulen, es mouen).
Els espectadors seguim sense entendre el que està passant. El que veiem i escoltem cada vegada és més surrealista. I aquesta és precisament l’originalitat de l’obra. Aquest desconcert. Aquest no entendre res. De què estan parlant els que estan fora a la sala d’espera? Perquè el que diuen i fan dins el despatx ens sembla del tot surrealista i sense sentit? Que els hi passa? Són una colla de bojos que s’han escapat d’un psiquiàtric?
Tot i que no entenem res, no podem parar de riure. La situació i els personatges són realment caricaturescos.
A la mitat de l’espectacle hi ha un canvi de sentit. Podríem dir que fins a mitja representació hem vist la cara A i ara toca veure la cara B del mateix espectacle. Llavors entendreu moltes coses, tot comença a prendre sentit. Però…fins aquí puc llegir. Si voleu saber-ne més hi haureu d’anar. I si voleu que us digui la veritat, és una aposta segura per passar-ho bé, riure i desconnectar durant una bona estona. Per començar els actors són boníssims!! Personalment he rigut molt amb el personatge que interpreta l’actor Alberto Lozano. El text és brillant, divertit i original. És una obra que juga amb la paraula i amb el gest.
Feu-me cas i correu a comprar les entrades. Ahir estaven totes exhaurides!!