Desconcertant, sorprenent i original
Quantes vegades hauríem volgut saber què passava al darrera d’aquella porta, de què parlaven, què deien de nosaltres, quins eren els plans que confeccionaven i que ens interessaven tant! És l’angle mort de les situacions més quotidianes de la vida, tot allò que no podem veure i que ens inquieta perquè ens posa en perill. Roc Esquius i Sergi Belbel ens regalen un guió soprenent però que ens resulta familiar en aquest moment: una start-up que es veu obligada a fer reajustaments de plantilla. És un text molt actual i en el que el públic s’hi pot identificar personalment o perquè li ha tocat d’a prop. De l’actualitat es nodreix el teatre i Esquius i Belbel ho saben bé, escriuen sobre problemes actuals, saben ser crítics amb les situacions que ens toca viure i aconsegueixen posar humor en els moments més àcids de la vida.
Originalitat és també la manera de presentar-ho. Lluís Elías a la direcció teixeix el guió amb el mestratge que li donen els anys d’haver treballat amb els Joglars. Juga amb el text, amb els intèrprets i amb el públic. Dos espais ben diferenciats al mateix escenari. Em va transportar a la primera vegada que vaig veure “Per davant i per darrera”, com un joc de miralls que et va fent descobrir l’angle mort que no veiem des de l’altre costat. En aquest cas però, no hi ha davant ni darrera, tot està a la vista. La il·luminació de Daniel Gener ens diu quina és l’escena principal però, tot i la exageració en el moviment i la gestualitat de l’altra banda, no hi fem prou atenció. Després descobrim que no hi hauria d’haver escena principal, que les dues escenes s’han de mirar a l’hora ja que aquesta mirada binocular ens hauria ajudat a reconèixer posteriorment l’angle mort que desconeixíem. No podem evitar, però que l’atenció se’ns desviï cap a la zona il·luminada. És el gran poder de la paraula.
Tot i el desconcert i la sorpresa podem anar descobrint poc a poc les personalitats dels quatre personatges, el seu caràcter, les seves pors i febleses, els seus sentiments més íntims. I aquests personatges estan magníficament ben representats pels quatre intèrprets que participen d’aquest divertit joc. Cada u en el seu paper, tan diferent els uns dels altres, Berta Bahr, Ramon Godino, Alberto Lozano i Rafaela Rivas aconsegueixen mantenir-nos en estat d’alerta, sabent que alguna cosa ha de passar.
No m’ha estranyat gens que aquesta deliciosa peça hagi estat nominada als premis de Teatre Barcelona. Molta sort APUNTA TEATRE