L’obra Animals de Companyia torna en una segona temporada a la sala Pepe Rubianes del Capitol amb l’etiqueta de “la comèdia revelació”; un títol que s’ha guanyat a pols després de passar per algunes cases particulars i algun escenari, i acabar sent un èxit la temporada passada. Això li ha permès tornar a repetir i estar de nou a la cartellera. Qui no hagi gaudit encara d’aquesta joia, la primera de l’Estel Solé; ja està trigant a fer-ho, les segones oportunitats també s’acaben.
Tot l’èxit de Animals de Companyia és ben merescut: una obra fresca, enèrgica, molt divertida… Amb un text molt bo i uns actors i actrius que aguanten el ritme frenètic de l’obra, amb unes interpretacions molt ben executades i uns personatges molt ben definits, personatges que en menor o major mesura t’acabes estimant.
Però si hi ha alguna cosa que destacar per a mi d’aquesta comèdia, a part de l’obvi; és l’empàtica i real que pot arribar a ser. Amb una història una miqueta surrealista, ens va portant per escenes que ens són bastant quotidianes: pors, dubtes, incerteses, amistat, amor, dependències, pèrdues, solitud… Jo per descomptat em vaig veure reflectida o vaig reconèixer a persones del meu entorn en moltes de les situacions que es viuen en els 80 minuts que dura l’obra, i que es fan curts.
En definitiva, Animals de Companyia és una obra per gaudir-la, per riure dels personatges alhora que rius de tu mateix.