Dijous va ser l’estrena d’Anna Karènina, una versió de la novel·la homònima de Lev Tolstoi, amb dramatúrgia d’Anna Maria Ricart (a partir de la traducció d’Andreu Nin) i Carme Portaceli.
Juntament amb Guerra i pau, Anna Karènina és la novel·la més coneguda i popular de Tolstoi.
Amb el personatge d’Anna Karènina, Tolstoi va crear una de les adúlteres més famoses de la història; i amb la seva història, una de les novel·les socials i familiars més importants del segle XIX.
Com diríem avui en dia, està basada en fets reals: alguns esdeveniments de l’època, del seu entorn i de la seva pròpia vida.
La pressió social, la culpa, la condemna, la indiferència, el perdó i el sentit de la vida són els temes principals de l’obra.
L’amor i els diferents models de família són alguns dels temes de l’obra.
-L’amor romàntic entre Anna Karènina (Ariadna Gil) i Vronsky (Borja Espinosa).
–El matrimoni en crisis entre l’Anna i l’Alexei (Jordi Collet).
-El matrimoni de Stiva (Eduard Farelo) i Dolly (Bea Segura).
–L’amor primerenc entre Levin (Bernat Quintana) i Kitti (Miriam Moukhles).
Haig de dir que no he gaudit tal com m’esperava d’aquest muntatge, malgrat que ho tenia tot per ser un dels èxits teatrals d’aquesta temporada: un text extraordinari, un repartiment fora de sèrie, un gran escenògraf i la direcció de Carme Portaceli.
Què m’ha fallat i que m’ha agradat?
-En primer lloc, l’he trobat molt plana, això ha fet que se’m fes una mica llarga.
-La segona part, millor que la primera.
-M’ha agradat que Portaceli traslladi l’acció a l’actualitat.
-L’escenografia l’he trobat molt encertada.
-He gaudit d’escenes increïblement meravelloses en tots sentits (interpretació, posada en escena). Altres m’han semblat molt poc creïbles, sobretot pel que fa a en algunes interpretacions.
L’Eduard Farelo ha estat en tot moment en una mateixa línia teatral, per mi el millor de tots ells de lluny, de la mateixa manera que en Bernat Quintana.
L’Ariadna Gil, tret d’alguna escena, que no donava crèdit a què estava veient, ha estat genial.
Horrible el moment del suïcidi del Vronsky, que ha provocat la rialla del públic. Penso que ha estat la pitjor escena del muntatge. I l’escena on l’Anna està malalta també l’he trobat molt poc creïble.
Tampoc he entès per què el personatge que interpreta l’Andie Dushime (narradora i la veu de la consciència i sentiments de la protagonista) hagi de parlar en anglès.
Pel que fa a la resta d’actors han estat correctes.
Dia l’estrena. El teatre ple de gom a gom de gent del mundillo (actrius, actors, directors teatrals, escenògrafs, programadors, periodistes…).
A la mitja part… que bé que ho està fent fulanito i menganita…(opinió entre amics i familiars dels actors que hi surten).
En acabar molts aplaudiments i part del públic dempeus.
A la sortida cara i comentaris de tota mena, a alguns els ha agradat i a d’altres no tant, penso (que bé, no soc l’única).