La multifacètica Antonia San Juan torna a la ciutat comtal amb nou espectacle i ho fa amb el suport incondicional del seu ampli grup de seguidors. De fet, aquest no decebrà en absolut als seus fans i, fins i tot, sorprendrà i arrossegarà a d’altres que no ho són tant. Així, ens trobem amb una obra que desprèn al cent per cent l’estil genuí de l’actriu, la qual exhibeix diferents registres anant molt més enllà de la comèdia. De fet, els diferents textos de l’obra mostren a una San Juan crítica i transgressora, que no té por de dir les coses com són i a on no s’escapa ni ella mateixa de la crítica. L’actriu ho dóna tot en escena i ofereix tota sola un espectacle de gairebé dues hores en el que el públic sembla passar-s’ho d’allò més bé. Segurament, si a una persona no li agrada l’estil de San Juan, aquest espectacle no està fet per a ell, però això no vol dir que aquest no sigui meritori i que no estigui ben construït. Tot i això, les transicions resulten una mica lentes i relenteixen el ritme de l’espectacle, les quals són necessàries pel canvi de vestuari i preparació de l’actriu, però segurament es podrien haver solucionat d’alguna altra manera. No obstant, l’espectacle es gaudeix en tot moment i ofereix a l’espectador allò que espera sense limitar-se a l’humor fàcil i anant molt més enllà en els seus textos, això sí, uns de forma més aconseguida que d’altres.
Enllaç copiat!