Segurament molts sabeu de qui parlo si us anomeno a l’Estela Reynolds de la sèrie “La que se avecina” o a l’Agrado de la pel·lícula “Todo sobre mi madre” de Pedro Almodóvar, dos personatges molt reconeguts , interpretats per l’Antonia San Juan.
“Mi lucha” és el tercer unipersonal després de “Otras mujeres” i “Las que faltaban” ; la seva última aposta escènica, la qual a més de dirigir, n’ha escrit els textos juntament amb l’escriptor i guionista canari Félix Sabroso i el periodista i guionista Enrique Gallego.
A “Mi lucha” l’Antonia San Juan és capaç de representar a més d’una dotzena de personatges, tots ells molt diferents entre sí. Personatges en els que s’hi fica dins, els sent i transmet amb gran intensitat. Personatges que de vegades en fan riure i altres vegades llàstima. Personatges inventats, però que els podem identificar en situacions a les que tots ens podem enfrontar en algun moment de la nostra vida: la solitud, l’amor, el desamor, la malaltia, el dolor, la mort, l’abandó, el menyspreu,….
“Mi lucha” arrenca amb una declaració d’intencions a aquells als que no va dirigit el seu espectacle: “No actuo para: el que no ha leido nunca un libro, ni para la mujer que no trabaja y pretende ser una mantenida, ni para los que maltratan y pegan a las mujeres, ni para las que se dejan pegar, ni para el ejército, ni para el estado,….” ´
Tot seguit ens interpreta el famós monòleg que fa l’Agrado en la pel·lícula “Todo sobre mi madre” , per acabar amb aquella frase tan coneguda : “Porque una es más auténtica, cuanto más se parece a lo que ha soñado de sí misma”
Com a novetat , introdueix en aquest espectacle elements audiovisuals, cançons que ella mateixa interpreta en forma de cuplet i alguns poemes que parlen sobre l’amor i el desamor, que em van posar la pell de gallina.
Per cert, si hi aneu, podreu conèixer la seva germana bessona, un personatge molt diferent a ella, que vol tenir el seu minut de gloria.
“Mi lucha” és una mirada realista de la societat en la que encara malauradament vivim des de fa moltes dècades. Una societat en la que segueixen havent casos de maltractament de gènere, homofòbia, xenofòbia, abús de poder,…
“Mi lucha” és una mirada crítica a la premsa del cor, a la família, les tradicions, l’immobilisme social i a la doble moral de la religió, “la que predica i no practica, i la que practica i no predica” ( Bertrand Russell).
“Mi lucha” és un crit de revel·lia i menyspreu sobre tots aquells temes que la societat actual encara no ha resol.
Es un crit a llibertat individual. La llibertat de ser cadascú qui vulgui ser, sense els prejudicis d’una societat enquistada en el passat.