Quinze anys en cartell a Broadway avalen el potencial emotiu que porta a la motxilla el musical d'” A Chorus Line”. Aquesta vegada, Antonio Banderas, l’actor mundialment conegut amb més anys “en cartell” que no pas el mateix musical, porta sobre l’escenari del Teatre Tívoli aquest himne sobre la professió i el mundillo de l’actor. Una proposta que vessa de talent dels ballarins però que la posada en escena fa que els sentiments i les emocions arribin freds a les butaques, qui sap si de forma intencionada.
El projecte encapçalat per Pablo Puyol va a mig gas entre l’espectacularitat que requereix un muntatge d’aquestes dimensions i la màgia de les llums, on uns miralls giratoris són la senzilla, i única, escenografia del musical. Hagués valgut la pena, en els temps que corren, aprofitar els avenços tecnològics dels quals estan dotats els teatres per donar-li la majestuositat que demanen els moments més íntims dels personatges i reforçar aquest missatge de resiliència personal i de crítica del sector que està més que mastegat amb moltes de les propostes actuals.
Així doncs, recuperar un èxit de fa quaranta anys i no voler-lo renovar més enllà de discrets jocs de llums, desllueixen una gran actuació i interpretació dels ballarins de l’elenc que arrenquen aplaudiments del públic en moments que segurament no estaven planejats. Una balança que es decanta cap al potencial dels actors i que no estan en armonia amb el conjunt d’un espectacle que s’amaga rere el nom d’una gran figura del cinema mundial.