L’any 1984, el teatre Tívoli de Barcelona va acollir l’estrena espanyola de A chorus line amb una companyia que procedia dels Estats Units per no ser capaços de trobar suficients candidats locals. Sens dubte, es volia repetir l’èxit que estava tenint a Broadway des de mitjans dels 70, a on es va arribar a convertir en el musical més vist fins a aquell moment aguantant en cartell 15 anys. Malgrat això, a Espanya no es va obtenir la resposta esperada i va estar molt poc temps als teatres, tant a Barcelona com sobretot a Madrid.
Així doncs, el Tívoli torna a ser escenari d’aquest musical, recuperant l’aspecte minimalista i elegant de l’original. En aquest sentit, l’obra té una estructura similar a la del musical Cats, que precisament va ser el que li va arrebatar el títol de longevitat a Broadway, presentant de forma seqüencial uns personatges amb els seus números musicals, els quals s’emmarquen dins d’un mateix espai i tenen un objectiu comú. D’aquesta manera, el fil conductor es va nodrint de situacions particulars que un cop presentades donen pas a la resolució plantejada, que en aquesta obra seria veure qui son els escollits en el casting pel cor d’un musical de Broadway. Això, no acaba de funcionar en totes les històries plantejades i potser en algun moment es troba a faltar una major interacció entre els diferents personatges, així com aprofundir encara més en el propi tema plantejat que sovint queda diluït entre tants personatges, trobant-se a faltar més cruesa i mala bava en el seu tractament. No obstant, l’espectacle resulta un encert en la seva narrativa, situant-nos dins d’aquest casting fictici i en el mateix lloc que el director, que majoritàriament apareix com a veu en off. A més, els números musicals estan ben executats i s’aconsegueix omplir l’escena de forma eficient en tot moment. Potser, la direcció esdevé força distant en gran part de l’obra, com el procés del càsting que es representa durant la funció, però en ocasions es té la sensació que s’ha intentat ser tan respectuós amb el material original que s’han oblidat d’aportar la seva pròpia essència.
Malgrat els contres, l’aposta d‘Antonio Banderas ens permet gaudir a casa nostra d’un musical que ha fet història a Broadway en un muntatge sòlid, fidel i ple de professionalitat. Així, ens trobem amb un espectacle ple de temes coneguts per als amants dels musicals que ara podran ser descoberts per un públic més ampli.