Estrenat a Broadway al 1975, originalment, A Chorus Line va suposar un trencament amb el tipus d’històries que portaven explicant els musicals al llarg de vàries dècades. Per primera vegada, no se seguia la trajectòria d’un aspirant a artista que acabava assolint l’èxit sinó que és posava el focus en aquells actors, ballarins i cantants que són imprescindibles en tota indústria però ningú es para a pensar que també ells tenen les seves vides i que, igualment, poden ser molt interessants, tot i que mai estiguin a primera línia.
La tria d’aquest espectacle per a inaugurar el seu teatre ha estat tot un encert per part d’Antonio Banderas. No només per la qualitat del mateix, sinó pel seu valor simbòlic. Tot i que a Barcelona hem vist el personatge interpretat amb gran enteresa per Pablo Puyol, Banderas encarnava un director escènic que, de seguida, deixa pas a que la resta de l’elenc ocupi l’escenari en solitari. Una mica el que ell pretén fer amb el seu projecte a Màlaga.
Cal tenir en compte, doncs, les peculiaritats de l’espectacle. Es tracta d’una mena d’audició de més de dues hores amb cançons i balls que passa a temps real, sense entreacte, fins a l’elecció final dels escollits per formar part del cor de ballarins i cantants d’un suposat nou musical. Però acceptant que aquesta és la consigna, tant des del punt de vista musical com coreogràfic, estem davant d’una peça esplèndida. Dansa i música en estat pur, amb moments molt emocionants i un magnetisme que altres musicals més convencionals no tenen. Una experiència única i, en alguns moments, meravellosa.