Aquesta òpera va ser estrenada al 2022 al Metropolitan òpera de San Francisco amb la coproducció del Met de NY i del Gran Teatre Liceu. Ara s’estrena al Liceu.
John Adams, compositor i autor del text s’ha convertit en el millor compositor operístic viu del seu país i un dels grans referents de l’òpera actual arreu del món. Ell mateix dirigeix l’orquestra simfònica del teatre del Liceu.
Aquest compositor ha donat mostres sobrades de la seva preocupació social i política i dels fets del nostre temps. Ha composat sis òperes entre d’altres, Nixon in China (1987) que relata la visita de Richard Nixon a la China en 1972 o Doctor Atomic (2005), sobre Robert Oppenheimer, el científic que va construir la primera bomba atòmica, totes elles d’una gran expressivitat emocional.
És una sort poder veure la primera representació de l’òpera Antony & Cleopatra fora dels Estats Units dirigida pel compositor i amb els cantants solistes que són els que van protagonitzar l’estrena absoluta a San Francisco. Alguns papers han estat escrits per a ells, com és el cas del trio protagonista: la soprano Julia Bullock (Cleopatra), el baix baríton Gerald Finley (Antoni) i el tenor Paul Appleby (Cèsar).
La música d’Adams és una meravella. Té un estil més recitat que líric. John Adams diu “La tonalitat i la sensació de pulsació resulten essencials per a l’experiència musical”, quan defensa la música tonal en front de les atonalitats d’algunes músiques contemporànies. És una música rica i captivadora emocionalment i molt vibrant. Les dissonàncies apareixen sobre tot en les àries de Cleòpatra. Recorda el Peter Grimes de Britten. La introducció a l’orquestra del címbal hongarès, la celesta i les arpes amb sonoritat electrònica aporten un so exòtic meravellós.
El libretto és una adaptació del mateix John Adams del text de William Shakespeare. En el llibret adaptat, Cèsar, el Cònsol de Roma, el futur emperador August, l’amo de tota la Mediterrània no admet la actitud de Antonio a Egipte. Les intrigues polítiques i l’afany de dominar el món es representa a escena en forma de vídeos, gestualitats o simbologia de la Itàlia feixista. La tecnologia multimèdia ajuda a traspassar segles i ens fa veure que els conflictes, l’ambició i el poder no es van quedar a l’any 30 a. C.
La posada en escena és espectacular. Es la primera òpera d’Adams sense la col·laboració de Peter Sellars. En aquesta ocasió és Elkhanah Pulitzer l’encarregada de la direcció escènica. Roma i Alexandria es connecten amb gran facilitat utilitzant unes mampares que s’obren o tanquen verticalment i horitzontal. De manera suau i senzilla passem de l’habitació de Cleòpatra al despatx de Cèsar, a les escales del palau de la reina o a la batalla d’Acteó la qual, representada amb unes veles daurades és, per cert, d’una bellesa escènica increïble. Pulitzer és d’un detallisme molt minuciós. L’obra sencera és una meravella.
Només la podreu veure fins el 8 de novembre. Afanyeu-vos