United Cowboys és una innovadora companyia holandesa que s’ha instal·lat a la Sala Hiroshima durant tres dies, dins del Festival Grec d’enguany, per presentar-nos “Appearance” (Aparença), una proposta escènica creada i dirigida per Maarten van der Put.
“Appearance” és una de les quinze representacions o millor dit, performances, que pertany a un cicle de propostes escèniques amb el nom de Nude Studie Menu, que es va començar a crear al 2010. Totes són diferents, però totes parteixen de la nuesa del cos humà per mostrar la vulnerabilitat i l’energia dels artistes que les interpreten.
En el cas concret d’Appearance, qui entra a la sala es trobarà en un espai absolutament fosc on podrà distingir tres plataformes de metre i mig d’alçada disposades en un cercle d’uns vuit metres de diàmetre. Dalt de cadascuna d’aquestes plataformes hi ha una ballarina que dansa que es mou al ritme d’una música estil Surreal Sound, creada pel compositor Ralph Timmermans, molt semblant a les composicions “Line Up Suspense” o “The Mist”,els efectes de llum que s’apliquen damunt dels cosos, mostrant la seva nuesa i d’altres efectes visuals, són realment hipnotitzant. Cadascuna de les ballarines (Florencia Martina, Anni Kaila i Sam Scheuermann) rep només la il·luminació necessària per ser entrevista o per ser vista de prop gràcies a un sistema de blocatge de la llum i a un seguit de canvis de color que modifiquen a cada moment i de manera gradual l’aparença dels artistes.
Els espectadors entrem a la sala que està totalment a les fosques, tenim la oportunitat de seure a les grades o de passejar-nos al voltant d’aquestes plataformes durant l’estona que desitgem, fins i tot podem entrar i sortir de la sala durant les dues hores que dura l’espectacle. Nosaltres en un principi ens hi vam passejar, però finalment vam optar de seure i observar amb calma.
“Appearance” és cos i llum.
Tot i que realment era fascinador veure aquests cossos en moviment, de vegades d’aparença espectral i d’altres com a figures escultòriques, penso que el lloc on s’ha representat no era l’adequat. Possiblement si aquesta proposta s’hagués fet en un bosc o uns jardins hagués estat més impactant i fins hi tot fascinant; una cosa similar a l’espectacle “Depart” de la Cia Circa que vaig tenir la gran sort de poder veure fa aproximadament fa un mes a Londres durant el Festival Lift.
No sé quanta estona més es va quedar el públic, nosaltres vam ser dels últims de marxar (aproximadament al cap d’una hora).Dins vam deixar una dotzena de persones.
Això de les dues hores veient el mateix…, que voleu que us digui, ho trobo excessiu. Segueixo pensant que si hagués estat una proposta itinerant, la meva valoració hagués estat un altra.