El text de Lluïsa Cunillé, guanyador en el seu moment del Premi Nacional de Literatura Dramàtica, actualitza personatges i situacions de les tragèdies clàssiques amb una delicadesa i una intel·ligència que només els grans autors saben transmetre als seus textos. Aquí tenim a Ulisses, un estranger perdut enmig d’un món que no para de créixer (es parla de construccions, de gratacels, d’autovies)… però que està absolutament destruït per dins. I tenim també a quatre dones que anirà trobant pel camí, unes dones que porten gravats a foc els estigmes de la tragedia: Electra, Fedra, Medea i Antígona.
El text de Cunillé no és pas fàcil de pair, i la direcció de Paco Zarzoso opta per una immobilitat que pot arribar a angoixar. Si a això hi sumem un escenari buit, un vestuari de negre rigorós i una absència absoluta d’elements que ens podrien despistar, podem assegurar que el muntatge aposta per la paraula, pel magnífic text i els seus múltiples significats. Però aposta també pels intèrprets, sobretot per la força i l’expressivitat d’una increïble Lola López, que li toca bregar ni menys ni menys que amb les quatre heroïnes clàssiques.