En el teu darrer sospir, abans de morir, podries dir que ha valgut la pena viure? Aquesta pregunta, i d’altres, arriben en algun moment al teu cap, sense avisar i en un moment, normalment, difícil i crucial. Als dos personatges d’aquesta obra, aquesta valoració personal se’ls hi presenta una determinada nit després d’un cúmul de conseqüències que els hi faran plantejar-se si fent balanç de la seva vida el resultat és positiu.
Tot comença quan l’Helena, una advocada de divorcis, i en Bob, que malviu fent feines il·legals, es coneixen en un bar. Ella fa temps que trampeja amb una relació amb un home casat i, precisament, aquesta nit ha començat a plantejar-se una situació que li pot canviar la vida per sempre. A ell, que de jove volia ser escriptor, la vida i les seves accions l’han portat a sobreviure com pot fent feines per un mafiós. Mentre ell està enmig d’una d’aquestes feines, es troben en aquest bar i decideixen passar la nit junts, emborratxant-se i oblidant-se del món. Com era d’esperar, aquesta vetllada els hi comportarà conseqüències. Es coneixeran i compartiran confidències que només un estrany podria escoltar sense jutjar.
Amb un text àgil, divertit i fresc, aquest espectacle “amb cançons” enganxa des del primer moment en què intèrprets i músics pugen a l’escenari. La química entre la parella protagonista, interpretada per Marta Bayarri i Iván Massagué, traspassa el text i l’escenari. Massagué aconsegueix que el públic senti empatia pel seu personatge i l’acompanyi en el seu descobriment personal. Fet un embolic, amb un futur incert i sense una idea clara de com afrontarà el demà, Bob ens enamora amb el seu esperit, la seva gràcia i, perquè no dir-ho, amb el seu estil musical. Bayarri desapareix rere l’Helena. La perdem i només veiem a aquesta dona lluitadora que després de treballar per un futur professional clar, s’adona que s’ha perdut la vida i els seus desitjos personals i emocionals. Dues actuacions intenses i divertides a l’hora, que ens fan reflexionar i situar-nos a les sabates dels personatges, convertint-nos, per un moment, en un personatge més de la ficció.
Un gran encert d’aquesta producció és la música i el fil musical d’Aurora Bauzà i Pere Jou. Les lletres de les cançons acompanyen el text amb un aire humorístic, al mateix temps que aconsegueixen donar un punt de vista tendre i reflexiu. Al descobriment de les capacitats musicals de Massagué i Bayarri, s’hi suma el gran paper de Bauzà i Jou –encara tinc els xiuxiuejos de Jou al cap-.
Per cert, atents a la pantalla principal, perquè els coneixements sobre la història musical dels artistes escocesos és un altre dels atractius d’aquesta obra, o pensàveu que només gaudiríem de la música sense aprendre res més?
Tot un seguit d’elements, interpretatius, musicals i també escènics, que David Selvas sap dirigir, com ja em té acostumada, fent de la senzillesa més real la seva arma principal. Històries de persones reals, amb inquietuds i pensaments que poden ser compartits per qualsevol, vestides amb una producció directa i atractiva. Tot això fa que ja estigui esperant, amb candeletes, el proper projecte que em farà vibrar.