Aquí va a passar algo està situada en un parc: un parc mig abandonat, on dos personatges, mig abandonats també, es relacionen i juguen a reconstruir la seva memòria perduda. Juguen amb la seva identitat i, en el procés, juguen també a fer-nos preguntes als espectadors, que acabem qüestionant-nos qui som i, encara més important, què ens fa ser qui som.
Aquest component de reflexió filosòfica, existencialista, es barreja amb un ventall d’emocions que van des de la melancolia de la tardor, present a l’escenari tant en la decadència dels seus personatge com en l’olor de les fulles seques escampades pel terra, fins a la felicitat, aquella alegria histèrica dels bojos amb la que aconsegueixen que empatitzem i que, al final, acabem preguntant-nos qui són els bojos.
La parella d’actors hi aporten grans dosis d’energia, entregant-se en cos i ànima, i convertint també l’obra en teatre gestual. Avís al públic: viurà una sorpresa final on s’endinsarà a l’espectacle més del que esperava.