Aquest dissabte passat es va presentar a la Sala Hiroshima, en única funció, una peça d’Arno Schuitemaker, I WILL WAIT FOR YOU (T’esperaré). Era el primer cop que es presentava un espectacle de Schuitemake a Espanya.
Aquest és el treball més personal d’aquest coreògraf, una peça que pren com a punt de partida la naturalesa evasiva de l’amor. Inspirada en els sentiments realment experimentats durant una relació a llarga distància.
Arno Schuitemaker, enginyer aeronàutic que va deixar la seva professió per dedicar-se a la dansa contemporània, sempre ha estat interessat en la teoria de les “neurones mirall” (*) aportant una vessant científica a la seva creació.
(*) Les neurones de l’individu “reflecteixen” el comportament de l’altre, com sí l’observador estigués realitzant l’acció.
I WILL WAIT FOR YOU es converteix, com en altres treballs del coreògraf, en una escena hipnòtica, de trànsit. El seu treball és simple, despullat i elegant. Centrant-se en elements com la progressió rítmica i la repetició, aconsegueix generar una experiència absolutament immersiva i hipnòtica per a l’espectador.
Tres ballarins, Revé Terborg, Jenia Kasatkina i Stein Fluijt que es mouen ininterrompudament complint totes les directrius que tenen marcades, segons ens explicarà el mateix coreògraf en acabar la representació; disposats sempre en triangle no equilàter, anar sempre endarrere, moviments petits sense aixecar peus de terra, repetir una vegada i un altre moviments similars, sempre des del primer moviment.
Jugar amb el visible i l’invisible, amb la llum i la foscor, amb el moviment i la música reiteratives que fan oblidar el sentit del temps. Un flux continuat, sense interrupcions, que va canviant a mesura que avança. Una peça magnètica, una continua acumulació de moviment i música que va incrementant la intensitat fins al final.
En acabar la representació va tenir lloc una xerrada amb el coreògraf, que ens va explicar l’objectiu de la peça i les motivacions que l’havien inspirat. Amb les seves produccions vol crear una experiència visceral entre el fet de mirar i les expectatives generades en l’espectador.
Potser ara que ens ho ha explicat, entenem una mica més la peça que hem vist i que en el mateix moment de veure-la, ens ha deixat força descol·locats. Creiem que tècnicament és perfecte i esgotadora pels ballarins, però a nosaltres tanta reiteració ens ha arribat a avorrir i hem temut de quedar-nos endormiscats en algun moment.
Per veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ