Projecte Ingenu segueix encaparrat (per sort per nosaltres) a transitar terrenys poc trillats a l’escena barcelonina els últims anys, i és d’agrair que els pocs que miren d’arriscar una mica i abandonar els llocs comuns insisteixin i trobin el seu espai. Si al seu Bodas de sangre (2024), la música ja complementava el text de Lorca per convertir el clàssic en una mena de mite de transmissió oral, a Arribaràs i serà de nit, la companyia s’endinsa en el musical, un musical molt particular, més preocupat per assolir certa organicitat de posada en escena i de crear una atmosfera de somieig, que de subratllar emocions.
El llibret de Marc Artigau parla del dol, de la manera com potser estem ja afrontant la pèrdua d’algú a qui estimem, del paper que la intel·ligència artificial pot dur a terme i de com pot modificar, manipular o desvirtuar els nostres records. No es queda aquí, però, la reflexió (o l’elucubració) del text, sinó que es pregunta per la idea gens descabellada que la IA pugui inventar records o vides no viscudes, la qual cosa és admirable i inquietant.
Tres actrius, Paula Jornet, Neus Pàmies Juárez, Isabel Soriano, interpreten tres moments diferents de la persona que ja no hi és i que la tecnologia ha estat capaç de replicar o d’inventar, tal com, d’altra banda, ho fa la ficció o el propi Artigau. D’aquesta manera, estem parlant no només de la IA o del dol, sinó també del teatre i de les possiblitats que la ficció atorga a creadors i espectadors per a manufacturar records i vides, de fer aparèixer fantasmes.
La idea de musical a Arribaràs… és tan sui generis com ho requereix un tema tan controvertit com aquest. De vegades s’acosta a una mena de recitatiu, en altres ocasions, hi trobem peces més semblants a la cançó més convencional, però sempre està al servei de la creació d’un espai de misteri i d’incertesa, el que hi ha entre la vida i la mort, entre la realitat i la fantasmagoria. Hi trobem també moments de gran lirisme en la combinació de veus, en especial, en algun fragment de veus a cappella.
Tot en el muntatge de Marc Chornet i Projecte Ingenu redunda en la voluntat d’explorar les interseccions entre espais fronterers que el teatre té la capacitat de fer visibles.