Fa uns quince anys, vaig tenir l’oportunitat de veure aquesta obra en un muntatge dirigit per Josep Maria Flotats al Teatre Tívoli, el qual va suposar en el seu moment un èxit de crítica i públic. El text de Yasmina Reza arribava a la platea amb força i qüestionava el concepte d’art, alhora que disseccionava les relacions d’amistat. És va convertir en un èxit instantani i va passar a convertir-se en un clàssic contemporani, representant-se per tot el món.
La versió que ens arriba ara al Teatre Goya és tot un encert a diferents nivells. No només aconsegueix transmetre a la perfecció el text de Reza, sinó que es fa d’una forma totalment dinàmica i encertant en el to còmic emprat, gràcies a una esplèndida posada en escena i a tres actors brillants que desprenen gran química entre ells. Així, s’aconsegueix trobar l’equilibri entre la reflexió i la diversió, quedant totalment fusionats i oferint un espectacle intel·ligent i molt entretingut. De fet, la platea no para de riure en tota la estona, demostrant que profunditat i comèdia són compatibles i que poden arribar a tot tipus de públic. Sens dubte, aquest Art serà un dels èxits de la temporada teatral i s’ho mereix.