Una nova adaptació d’aquest text de Yasmina Reza que va escriure en sis setmanes l’any 1994 i és potser, un dels més representats de l’autora arreu del món. El text s’ha traduït a més de 35 llengües.
Nosaltres també havíem vist les dues versions anteriors, totes dues en castellà, la de Josep Maria Flotats l’any 2000 i la versió argentina de Ricardo Darín l’any 2003, representades al Teatre Tívoli. I ens feia una certa mandra tornar a repetir un text i una temàtica que ja donàvem per coneguda. Però d’altra banda ens venia molt de gust veure treballar el trio d’actors seleccionats per Miquel Gorriz i veure-la representada en català amb la traducció d’en Jordi Galceran.
I no ens ha decebut, al contrari, ens ha agradat molt i hem descobert en el text noves capes que ens fan reflexionar sobre el concepte de l’amistat.
Tres amics de tota la vida queden de tant en tant per sopar o fer una copeta, tots tres tenen les seves professions i les seves vides. Una amistat que comença a trontollar quan un d’ells, en Sergi (Lluis Villanueva) compra un quadre per un preu astronòmic, obra d’un autor en alça, un tal Andrews, el fet és que es tracta d’una tela blanca amb unes fines ratlles també blanques; en Marc (Francesc Orella) és el primer a veure el quadre i no accepta el que ell considera una absurditat.
ART és molt més que una comèdia, és molt més que una sàtira sobre l’esnobisme i la desmesura en el camp de les adquisicions artístiques o de les col·leccions particulars.
ART va més enllà de plantejar la feblesa o insostenibilitat d’una amistat al llarg del temps, una amistat construïda en unes determinades circumstàncies personals i que ha d’anar adaptant-se als canvis dels amics.
ART és també una reflexió sobre la incomprensió i la soledat, sobre la necessitat que tenim de demanar dels altres que facin el que per nosaltres és correcte, sense intentar posar-te en el lloc de l’altre, sense entendre el perquè d’una decisió que d’entrada no acceptes.
La versió de Miquel Gorriz és per nosaltres un encert total, ha aconseguit despertar el nostre interès per un text en apariència intranscendent, amb una posada en escena molt efectista i dinàmica i amb un to còmic que ens ha fet riure des del moment inicial però en la seva mida justa. I evidentment els tres actors que interactuen entre ells amb un nivell de complicitat palpable. L’escenografia, blanca, modular i la il·luminació són també uns encerts d’aquesta producció.
El teatre ple de gom a gom augura un dels èxits de la temporada.
Si desitgeu veure l’apunt original i sencer, només heu de clicar AQUÍ