ASAP és la invitació que ens fa el Marc Rosich per reflexionar sobre la violència de gènere. Una violència que presenta a escena de forma subtil, elegant i colpidora. Amb cops de puny invisibles, disfressats de jocs de nens, que arriben i fereixen, però, de veritat. Amb paraules i somriures tendres i agres al mateix temps. Amb personatges dominadors i dominats, presos i víctimes de la manipulació i el control. Víctimes i agressors per igual.
‘Actes de solidaritat amb el patriarcat’ és una obra allunyada del clixé que ens presenta una sèrie de personatges anònims que representen el bo i pitjor de nosaltres mateixos. Agressors que necessitem de la violència per driblar la por de ser humans. Víctimes atrapades en teranyines de les que no sabem sortir, també per por, potser, a la soledat. A trobar-nos amb nosaltres mateixos i res més.
L’elegant direcció del mateix autor articula sobre l’escenari un atzucac d’històries, algunes amb continuïtat, d’altres fugaces, que apunten en una mateixa direcció: l’estómac. Un aperitiu (abans de sopar) l’objectiu del qual és activar una digestió que serà incòmoda; la descàrrega d’una bilis agra i irònica.
Destacar la feina de l’Alba Pujol i el seu somriure impertèrrit, que sosté al llarg de tota l’obra i dels diferents personatges que representa. Un somriure ambigu, desolat, tens i incòmode sota un ulls tristos, espantats, que intenten comprendre per què segueix allà, per què no marxa. Uns ulls que llencen aquesta mateixa pregunta a l’espectador, a tots nosaltres: quina és la necessitat de continuar amb tot això?