És el quart muntatge de la companyia Laboratorio Teatro, després de ALTAZOR, QUIEN VA ! i HAMLETOLOGÍA, totes elles impregnades d’un gran discurs poètic i visual.
En aquest muntatge ASI HABLO ZARATUSTRA, s’alternen escenes inspirades en el llibre de Nietzsche amb passatges i personatges de la biografia del autor, en un diàleg continu de l’univers de Zaratustra amb la vida del filòsof.
Tal com ens tenen acostumats, l’entrega de tots és aclaparadora, amb el seu cos, les seves mirades, la seva paraula, transmeten emocions de pell a pell. Dues hores de representació que passen volant.
Friedrich Nietzsche (1844-1900) era un personatge torturat que va créixer sota la influència de la seva mare i de la seva germana Elisabeth. Un geni no reconegut per l’establishment cultural de la seva època. Va centrar la seva vida en la filosofia i va ser amic íntim del compositor Richard Wagner (magnifica la interpretació de Carlos Martín-Peñasco). Les seves constants provocacions, la seva necessitat de dir el que pensava, va fer que perdés a tots els seus amics, i fins i tot va perdre l’amistat amb Wagner després d’escoltar el seu Parsifal.
Mai va tenir parella tot i que va estar sempre enamorat de Lou Salomé a la que enviava cartes on ja es començava a apuntar la demència que patia. En 1889 va patir un col·lapse mental en un incident controvertit amb el seu cavall. Va viure durant 10 anys en sanatoris mentals per tornar a casa i quedar sota la tutela de la seva germana i de la seva mare, a la que odiava profundament.
Elisabeth, la seva germana és justament qui inicia l’obra obrint les portes de casa seva, la casa museu de Friedrich Nietzsche, on ja no queda res per veure …..
La posada en escena és trencadora, diferent, provocadora, arriscada, sorprenent, seductora, …. Amb un molt bon ritme i moments visuals espectaculars ens ha seduït malgrat la complexitat del text ple de missatges i de crítiques contra la societat, la religió, la ciència, la moral, i la mateixa filosofia.
El personatge de Zaratustra està interpretat per diferents actors de la companyia, inclosa la mateixa Jessica Walker (a la que hem vist actuar per primera vegada). Projeccions audiovisuals ens transporten al món oníric de Nieztsche i la seva passió/devoció/amor pels cavalls.
Zaratustra és un profeta que proclama l’arribada del superhome i declara que la mort de Déu és un requisit ineludible perquè aquest pugui néixer, el moment just en què l’home és prou madur per no necessitar pautes que emmarquin el seu comportament. Nietzsche és defensor de la idea que la moral ha de ser substituïda per la veritat, per l’home al servei de si mateix.
La música ha estat una part fonamental de la peça, sent interpretada en alguns moments en directe per Carola Zafarana, que és també qui dóna la sorpresa final.
Una proposta, que com totes les que hem pogut veure en aquest espai, és valenta i arriscada, amb un treball corporal immens de tots els actors.
Si voleu llegir la ressenya original, només heu de clicar en aquest ENLLAÇ