Admeto que no he entès res de res d’aquests “Así que pasen cinco años“, de Lorca, qui tant m’atreu. Qüestió de no anar preparat, segurament. Vistes les cares i sentits comentaris al vol, no vaig ser l’únic. Lorca va qualificar aquesta obra, amb “El público“, com “teatre impossible“, i que farien falta 5 generacions perquè fossin enteses o acceptades. Potser aquest és el problema, que encara no han passat aquestes cinc generacions. Sí, sabia que “el Joven” és l’únic personatge real i la resta són representacions de la mort a la qual es dirigeix o arrosseguen el protagonista. Però mentiria si digués que vaig entendre tan sols això o que vaig connectar en algun moment. Surrealisme del difícil.
Estèticament potent, amb escales que no porten enlloc, vestuari enlluernador, la fascinant capacitat de Lorca de crear imatges que penses com no se’t van ocórrer abans de tan pures com són i comença amb la joia de “La leyenda del tiempo”. Il·luminació d’una importància extrema, perfecte, potent protagonista de l’ambient de llums i ombres.
La companyia Atalaya Teatro (la meva primera vegada) té una elevada reputació per avantguardista, qualitat de les interpretacions, adaptació d’obres difícils i un llenguatge propi i molt personal. Aquesta valentia i qualitat aconseguida genera enorme adhesió entre els que entren en aquests codis i els gaudeixen moltíssim. No va ser el meu cas, per desgràcia. Suposo que no és una obra d’entendre sinó de sentir i no em va arribar. O que cal haver llegit molt de l’obra abans de veure-la per situar-se, concepte aquest de què discrepo. El teatre hauria de connectar –entendre, emocionar — sense preparació prèvia. Pot sonar a recórrer a allò superficial, o al bàsic per impactar. L’experiència demostra que no és així.
El millor: la força de la poesia i musicalitat lorquiana, plena d’imatges precioses.
El menys millor: En la meva atrevida i possiblement desinformada percepció, és la translació a escena d’un malson, i els somnis, per definició, són avorrits per a qui no els experimenta, mancat dels codis i simbolismes de les imatges.