“Así que pasen cinco años” pertany a l’anomenat “teatre de l’impossible” lorquià, batejat així per la seva dificultat de ser portat a escena. Dificultat en molts sentits, per la seva trama onírica i surrealista, per la barreja continua de prosa i poesia, per la gran quantitat de personatges reals i imaginaris que hi surten al llarg de l’obra, per ser més exactes, l’obra consta de vint-i-dos personatges , i per la gran varietat de disciplines artístiques que s’hi poden veure, com cant, poesia, arts plàstiques, acrobàcia, Commedia dell’arte,…
“El público” i “Así que pasen cinco años” van ser escrites per Lorca a finals dels anys 30, durant el seu viatge a Nova York. Ambdues obres tenen un gran simbolisme i llenguatge poètic difícil d’entendre si no ets un expert en el teatre de Lorca; difícil d’entendre i d’interpretar, segons les paraules del mateix autor. Així que en aquesta ocasió vaig intentar, i dic intentar, entendre el que ens volia explicar Lorca, ajudant-me d’algunes fonts expertes en la interpretació dels seus textos, i llegint-me el text, per poder si més no, gaudir d’un espectacle que per mi va ser meravellós en molts sentits: posada en escena, escenografia i interpretació. Per descomptat que la il·luminació i el vestuari són també una part molt important dins d’aquesta obra.
M’han semblat extraordinàries moltes de les escenes de l’obra, com la del nen mort i el gat, la del maniquí del vestit de núvia, el personatge del pallasso,…; de la mateixa manera que m’ha agradat molt la utilització de les escales i els miralls que tenen un gran significat metafòric. És precisament les escales i els miralls que ens fan pensar en un univers oníric com és l’univers dels somnis.
“Así que pasen cinco años” és visualment poètica i onírica, plena de foscor i de color, plena de personatges i objectes carregats de simbologia que ens fan viatjar entre el passat, el present i el futur. De fet el pas del temps és una de les principals claus de l’obra. Per mi ha estat com entrar dins la ment del protagonista a través de les diferents fases del somni.
Que penso que ens va voler dir Lorca amb aquesta obra?, segons el meu criteri, el valor del pas del temps, l’espera a allò que un creu que canviarà per si sola i no canvia. Penso que Lorca ens vol mostrar, mitjançant els personatges, les diferents facetes de la seva personalitat, com la persona que en el futur pot arribar a ser, el Lorca vividor i apassionat , el Lorca líric i poètic, la seva part homosexual i el desig de la paternitat.
“No hay que esperar nunca. Hay que vivir” .
Us podria enganyar dient-vos que he entès tot el que he vist dalt de l’escenari, però no seria cert. M’he perdut una pila de vegades, i no he entès moltes de les coses que hi surten, però us asseguro que només per veure la posada en escena, els magnífics poemes del que està farcida l’obra i la dificultat de portat a escena una obra tan complicada, ja paga la pena d’anar-la a veure.
Ara si em perdoneu, vaig a tornar a rellegir el text per intentar desxifrar el contingut dels seus magnífics poemes, i seguir gaudint d’aquest meravellós i inigualable escriptor que va ser, és i serà Federico García Lorca.