Una festa teatral participativa

Assajar és de covards

A partir de 6,00€
Comprar Entrades
Assajar és de covards → Teatre Tantarantana
10/01/2018

Aquesta proposta és més que res “una festa teatral” que té com a principal al·licient la participació d’una part del públic, i no tant un espectacle pròpiament dit; el millor de tot plegat és l’ambient que es crea al voltant de dues lectures dramatitzades i un petit concert.

Una proposta que ja fa 5 anys que organitza la Cia Casa Real al Teatre Tantarantana i ho fan normalment el segon dilluns de casa mes.

Aquesta nit, dos dramaturgs ens presenten les seves propostes, ells són Helena López i Ulises Labay; es tracta de dos relats curts que es presenten en format de lectura dramatitzada, interpretat per Virginia Blasco, Oskar Luko i Miguel Gomez Delgado. La direcció d’ambdues és de Marià Llop Brugada.

El primer relat m’ha interessat força… tracta sobre el dia a dia de dos personatges que treballen com a enterramorts i la relació entre el personatge més jove (Miguel Gomez Delgado) i un gairebé a punt de la jubilació, que porta bona part de la seva vida tancat en el cementeri (Oskar Luko). M’han agradat les interpretacions de tots dos, malgrat que crec hauria estat molt millor que haguessin pogut assajar una mica més la proposta perquè guanyaria en credibilitat.

El segon relat ens ha parlat d’una parella en un món envaït per les xarxes socials, on s’ha d’aparentar si o si, per ser reconegut per la societat i on es grava tot per ser publicat amb posterioritat. Aquest no m’ha convençut gaire, ni pel propi text ni per la forma de ser representada, entremig del públic dempeus a sobre l’escenari del Teatre. En aquesta ocasió ha estat representada per Virginia Blasco i Miguel Gomez Delgado, actor que ha actuat en les dues lectures dramatitzades.

Després d’un breu descans, va arribar el millor de la nit, primer amb un extraordinari concert d’un parell de músics desconeguts per mi, en Stéphane Laidet i Paco Bastida, que ens van sorprendre molt favorablement, interpretant la seva música a l’harmònica i guitarra.

Després vindria el “remake” en petit format de les dues lectures dramatitzades, però aquesta vegada interpretada d’una manera improvisada pels espectadors que es van oferir com a voluntaris. Sense cap mena de dubte el millor de la nit.

La meva valoració 5 sobre 10

Si voleu llegir la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ

← Tornar a Assajar és de covards