Aquest muntatge promet el que dona. Una escenografia espectacular, tal com ho va descriure Agatha Christie, ens transporta (i mai més ben dit) a aquell majestuós tren. El vestuari també contribueix de manera efectiva tant a l’ambientació en els anys 30 com a la caracterització dels personatges. Però més enllà del virtuosisme tècnic i desplegament de pressupost, l’obra es sosté sobre l’actuació del seu ampli elenc.
Un total de 10 intèrprets posen cos i veu als personatges que l’escriptora va imaginar. Eduard Farelo encapçala el repartiment en el paper de l’excèntric detectiu belga Poirot. De totes maneres, el focus està ben repartit entre tots els personatges. Totes les interpretacions són remarcables, encara que, desgraciadament, l’ús d’accents una mica forçats pot desconnectar-te de la trama i recordar-te que estàs assistint a una representació. És cert que la trama justifica aquesta arca de Noè lingüística, però la seva execució en l’escena arriba a desmerèixer algunes interpretacions.
A més, el to còmic preval per sobre del thriller, que ve més ben servit pel text que per la posada en escena. En definitiva, un gran muntatge per als amants del desplegament escènic, de les obres corals i evidentment de l’eterna Agatha Christie.
