“Assedegats” és un text de Wadji Mouawad i Benoit Vermeulen que ens parla de la lluita interior que es viu durant l’adolescència, centrant-se en aquella rebel·lia interna que t’ofega i no et deixa respirar.
El text és impressionant, ple de metàfores i de caire filosòfic on l’espectador hi queda enganxat des d’un bon començament. Es tracta majoritàriament de un recull de monòlegs que de vegades es converteixen en diàlegs directe al públic.
“Assedegats” es mou entre passat i present, realitat i ficció, humor i drama; ho fa mitjançant la utilització de diferents tècniques: interpretació, imatges virtuals, audiovisuals, efectes visuals, enregistraments, efectes sonors,…
Sobre l’espai escènic actors presencials (Guillem Balart, Sergi Torrecilla i Carla Vilaró) i actors virtuals (Clara Segura i Ivan Benet) que comparteixen espai i dialoguen entre ells. Tots ells defensen el seu paper amb total convicció, tot i així m’agradaria ressaltar la brillant interpretació de l’actor Guillem Balart en el seu paper de Murdoch.
“Assedegats” parla del desig de saber, de la necessitat de voler entendre, de buscar el sentit de la vida i el perquè de les coses. Parla de les pors, i del dolor interior; de la necessitat de sentir-se viu, d’estar viu. De la ràbia, la incomprensió, de la fragilitat de la joventut. Ens parla de la intensitat dels pensaments, de la necessitat de qüestionar tot allò que ens rodeja i de buidar tot allò que portes dins. Ens parla d’aquella sensació de buit interior i de l’absurditat de l’existència.
“Assedegats” és una reflexió, sobre el pas de l’adolescència a l’edat adulta, una etapa d’inestabilitat emocional, posant especial atenció en totes aquelles decisions que es van prenent durant aquest procés; decisions, les quals seran les que ens definiran qui serem finalment.
Gran treball a tots nivells, traducció, direcció i interpretació.