L’espectacle inaugural del Tricentenari i d’El Born Centre Cultural és un altre clar exemple del domini dramatúrgic i de posada en escena de Jordi Casanovas. Si fa pocs mesos ens sorprenia amb una direcció coral trepidant a “Una història catalana”, en aquesta ocasió es reafirma la seva eficacia dirigint actors en grans escenaris, els quals poc tenen a veure amb les dimensions de la seva sala Flyhard. Un contrast que no fa un altre cosa que demostrar el seu ampli domini en les arts escèniques.
L’escenari de l’obra coincideix amb el jaciment arqueològic a on succeeixen els fets representats, tot un luxe que atorga encara més veracitat a l’acció i permet descobrir a l’espectador un nou espai carregat d’història. Cal dir que, sens dubte, es tracta d’un espectacle inaugural, el qual té elements propis d’aquest tipus d’esdeveniments, però això no treu que es tracti d’una representació teatral en tota regla. No obstant, l’obra està concebuda per fer-la en aquest espai i moment, apostant per relatar una història universal, la qual arriba a l’espectador i aconsegueix emocionar-lo, buscant en tot moment un paral·lelisme entre els fets que viuen els protagonistes i els aconteixements viscuts en aquell moment pel poble. Així doncs, ens trobem davant d’un espectacle emotiu i eficaç que sap jugar amb les grans dimensions de l’espai, omplint-lo amb una esplèndida posada en escena. A més, cal dir que l’Auca compta amb unes bones interpretacions i amb un equip tècnic que sap estar a l’alçada d’allò representat.