Un polvorí d’emocions familiars

El conegut director de “La Calòrica”, Israel Solà debuta en solitari com a director i dramaturg sense Joan Yago.
No he pogut evitar pensar en la similitud amb una altra obra també estrenada a la Flyhard: “Ovelles“. En totes dues els personatges són tres germans (en aquest cas germanes) que es troben per celebrar un esdeveniment, en un cas era rebre una herència i en aquest la sol·licitud d’un òvul per part d’una de les germanes a una altre per poder ser mare. En les trobades entre germans surten temes que no han vist mai la llum, relacions incompreses, desconeixement de la situació dels altres, passats obscurs i no parlats, presents allunyats.
Israel Solà fa un treball d’artesania a partir d’un fet real. Ell li afegeix les puntes, els guarniments, la part de ficció que fa comprensible i molt real una història. Per això ha creat un text impecable amb una dramatúrgia molt senzilla i un disseny escenogràfic de Clàudia Vila que no pot ser més minimalista. El director ha sabut també trobar el punt, el ritme, la velocitat i la comicitat a una obra en la que s’hi juguen les emocions de les tres germanes encarnades per Ester Cort, Meritxell Huertas i Carme Poll. El marit que ha de ser pare és Brian Lehane que dona el contrapunt serè i discret al polvorí d’emocions desfermat entre les germanes. Però són elles les que ens han emocionat, ens han fet compartir les seves emocions, les seves preocupacions i misèries, ens han mantingut tota l’estona dins de l’espectacle, ens han fet riure i plorar. La sala estava plena i el públic entusiasmat.