Cançons, humor… i crítica laboral

Posar cançons i bon humor a un tema tant prosaic com és el món dels autònoms ja és tota una proesa. Andreu Rami i Álex Martínez Vidal ho han aconseguit amb aquest musical de petit format que pretén entretenir, però que també posa el punt de crítica necessari en les mancances històriques que pateix aquest col·lectiu de treballadors, un dels més maltractats de tota Europa. La història comença en un futur no molt llunyà, en el que un individu queda a l’atur i, en un moment de desesperació, decideix convertir-se el seu propi empresari. Escenes com la de la visita a l’Agència Tributària o la de la trobada amb el gestor són realment brillants, i de mica en mica van il·lustrant les desventures d’aquest ciutadà que aviat veurà com tot és molt més complicat del que sembla. Tot es serveix gràcies a l’excel·lent química existent entre els dos actors protagonistes, i a base de divertides retransmissions d’un telenotícies del futur, en el que l’actor Biel Duran explota a fons la seva comicitat. Però en una obra com aquesta no ens podem oblidar de la música (composta i interpretada per Joan Berenguer), on les cançons són àgils i divertides, com tot l’espectacle. Potser caldria ajustar algunes situacions còmiques i corregir alguns petits desajustos, però això es cura amb rodatge i més funcions… Unes funcions que no us podeu perdre si el que realment voleu és divertir-vos, però també gaudir d’una obra que no perd la oportunitat de satiritzar un tema realment preocupant.