Conegut, principalment, com a actor de cinema i fundador de la companyia madrilenya Animalario, Alberto San Juan s’ha centrat, darrerament, en la seva faceta més combatent i políticament compromesa. Màxim responsable de la cooperativa Teatro del Barrio, ha dirigit Ruz-Bárcenas, amb una innovadora dramatúrgia de Jordi Casanovas, i ara presenta aquest Autorretrato de un joven capitalista español, de nou a Barcelona, que ja fa un temps que està representant a diferents ciutats. El monòleg és un entretingut repàs del panorama polític i social de l’Estat espanyol des de la guerra civil fins a la crisi econòmica actual. Barreja, amb intel·ligència humor i contingut informatiu, centrant el seu discurs, molt documentat, sobretot en un qüestionament de la Transició. San Juan domina bé l’escena, té carisma i un gran sentit de l’espectacle. S’agraeix també que parli sense pèls a la llengua, encarnant la representació mateixa de la llibertat d’expressió. Malauradament, la part seriosa resulta, per moments, massa feixuga. L’actor i autor del text té molt clar el missatge que vol transmetre i necessita dedicar-hi molts minuts, paraules i arguments per convèncer l’audiència. Això atorga a la proposta un aire massa pamfletari que, per sort, s’amenitza amb anècdotes de la seva vida personal i certa autoparòdia sobre la decadència d’un galant a la quarantena. Per tant, més enllà de l’encert del seu al·legat i del seu valor revelador, el format hagués requerit una mica més d’enginy per evitar aquesta flaire de conferència o de míting que transmet en alguns passatges. Per la resta, és prou interessant i divertit per agradar a una gran majoria d’espectadors.
Enllaç copiat!