Moltes vegades les comèdies d’ambient familiar acaben caient en un costumisme arquetípic i fins i tot caricaturesc. En aquesta ocasió, en canvi, s’eviten els llocs comuns i s’aconsegueix una obra que compleix les expectatives, aporta moltes pinzellades de realitat i acaba provocant fins i tot un cert malestar. I és que Jordi Sánchez i Pep Anton Gómez saben combinar molt bé temes actuals amb diàlegs divertits i sucosos, a part de crear personatges creïbles que aguanten el tipus durant tota la funció. Per l’escenari desfilen avis estressats que es veuen obligats a cuidar dels néts, la filla que s’acosta als quaranta i que segueix apalancada a casa, el fill separat que no sap com redreçar la seva vida i la jove que se sent rebutjada per la seva família política. Un variat ventall de personatges que ens porta a parlar dels temes de sempre (cobdícia, relació pares i fills, diferències generacionals) però en un context que reconeixem a l’instant.
L’altre punt fort de l’espectacle és el seu encertat repartiment. Jordi Banacolocha i Maife Gil aprofiten els seus personatges per demostrar-nos que la naturalitat i l’experiència són un grau fonamental, tot i que David Bagès, Mercè Martínez i Susanna Garachana no es queden pas enrere. Entre tots cinc aixequen una comèdia que en ocasions perd el ritme o s’encalla en escenes excessivament allargassades o repetitives, però que funciona gràcies a l’engranatge modèlic que tota comèdia necessita. Amb una mica més de rodatge estarem, amb quasi tota seguretat, davant d’un èxit comercial important… i força merescut.