“Egos Teatre” torna a remoure un escenari. I de quina manera ho fa. Després de la seva llarga trajectòria en musicals esbojarrats, ho tornen a fer una vegada més. Aquesta vegada acompanyats d’una visita inesperada en una zona, aparentment, poc hostil. La premissa serà entendre com va començar el creixement demogràfic dels anys 60 i 70 del segle passat. La versió que plantegen els “Egos” només s’entendrà si es va a gaudir de l’espectacle.
Amb un format 100% de vodevil, la companyia posa sobre l’escenari del Teatre Gaudí una proposta ben boja. L’espectador haurà d’estar atent als 4 vèrtexs de la sala per captar l’essència d’aquest espectacle. El difícil funambulisme d’actuar a una sala quadrada es queda al carrer i el superen amb excel·lència. Són d’aquelles propostes que encaixen a la perfecció a una sala a quatre bandes. El dinamisme que té l’obra i la jugabilitat només s’aconsegueix amb dos factors: el text (acurat i divertit) i els 4 punts de vista diferents. Però tot això no seria possible sense la gran versatilitat dels sis actors. Unes veus i coreografies corals que desprenen l’energia suficient perquè el públic se li encomanin les bones vibres de l’espectacle.
A l’última proposta d'”Egos Teatre” has de deixar-te fluir per l’actitud i l’estètica de la proposta. És un musical per gaudir, on els tabús i la censura no hi tenen cabuda. Un musical atrevit i sense vergonyes. Necessari pels temps que corren i per “destapar” totes aquelles persones que hi estan en contra. Els tocs d’humor, les referències al “món actual” tenint en compte que representen el segle passat i els moments de tensió que es viuen, doten l’espectacle d’una dimensió sideral.
