Ahir dissabte dia 13 de juliol, una altra nit magnífica al Teatre Grec, amb l’espectacle circense, BACKBONE de la Companyia Gravity & Other Myths.
Gravity & Other Myths (GOM) es va formar a Adelaide, Austràlia del Sud, en 2009. Eren un grup d’amics que feien circ amateur i van decidir muntar un espectacle. Van crear “Freefall” i amb ell van girar per Austràlia. Mentrestant, ells tenien altres treballs i altres objectius professionals. Va ser amb el seu segon espectacle “A Simple Space”, quan van decidir deixar-ho tot per dedicar-se al que fan ara, i que els ha convertit en un reconegut conjunt acrobàtic australià guanyador de diversos premis internacionals.
La companyia crea i dirigeix el seu propi treball allunyant-se dels models tradicionals de circ i teatre, cap a una fusió de teatre físic acrobàtic. Donen vida a un circ contemporani diferent que es basa tant en la perfecció tècnica com en un missatge elaborat, amb l’ésser humà com a centre.
BACKBONE parla sobre la força física i l’emocional, sobre la força individual i la del grup. Com a motiu central, una “columna vertebral” (backbone) que gira al voltant de la força, del lloc on s’origina i de la manera com la mesurem.
Deu artistes i dos músics a l’escenari: Jacob Randell, Jascha Boyce, Lachlan Binns, Alyssa Moore, Jordan Hart, Rachael Boyd, Joren Dawson, Lachlan Harper, Lewis Rankin, Jackson Manson i els músics Nicholas Martyn i Alexey Kochetkov. Una proposta dirigida per Darcy Grant.
Abans de començar l’espectacle, ells van sortint i resten estirats a terra. Relaxació i concentració. Al fons un penjador ple de peces de roba. De cop, tot comença i ells s’aixequen i, com si estiguessin al vestidor d’un gimnàs, es treuen la roba que porten i s’enfunden en samarretes i pantalons. Xerren entre ells, tranquils i aliens a tot. Durant l’espectacle es canviaran de vestuari diverses vegades.
Una de les artistes agafa una pedra i es dirigeix als espectadors, a poc a poc. Deixa la pedra a una espectadora de la primera fila. Una pedra que serà el focus d’atenció en un determinat moment de l’espectacle, i que serà recollida al final.
D’una bellesa fora de mides, són les imatges que els integrants de la companyia generen amb els seus cossos, sense artificis, a partir del minut zero, són provocadores, i especialment expressives. Un circ trepidant dotat d’una magnífica coreografia i on la escenografía i la il·luminació de Geoff Cobham, i la música en directe composta per Shenton Gregory i Elliot Zoerner, ens han regalat un espectacle espectacularment bell i magnètic, i que frega el límit de l’impossible.
Un espectacle de circ que incorpora un munt de missatges que volen transmetre, a través d’una elaborada dramatúrgia incorporada amb fets, com el buidatge de sorra de les galledes, les pedres, els dibuixos a terra, les aparents discussions entre ells, …..
Un espectacle on els cossos dels artistes són portats al límit arriscant sense por, i deixa’n veure la gran confiança i companyonia existent entre ells. Al final, cadascú amb una pedra a les mans, braços aixecats. Al límit. Només resta a escena el que pot aguantar el pes. I la música, que continua encara després del final.
Per poder veure la ressenya original, només cal clicar en aquest ENLLAÇ