Aquesta es una proposta escènica que inclou tres històries independents, relacionades amb les precarietats més significatives de la societat en la qual vivim. Amb tendresa i humor ens porten a reflexionar sobre el nostre entorn i les nostres actituds davant situacions que veiem i acceptem sense qüestionar-les.
En aquest cas, malgrat que són tres peces de curta durada deslligades entre si, tenen si mes no, un fil narratiu que les uneix, la precarietat en la que han crescut i viuen la generació de l’actual joventut a casa nostre.
En conjunt el que ens expliquen a l’escenari ens ha satisfet, encara que nosaltres creiem que hagués estat bé que aquest lligam fos una mica més visible, potser entrellaçant-les en una seqüència determinada, per donar a l’espectador la sensació que són diverses escenes d’un mateix relat, en moments i temps diferents.
A la primera peça parlen de la manca de recursos econòmics dels joves que volen independitzar-se, i per fer-ho han de compartir pis. Júlia i Martín són parella (Anna Ripoll i Albert Riera) i surten de casa dels pares i han de compartir pis amb el Dani (Dani Pérez). En aquesta peça ens ha sorprès molt gratament la interpretació de Dani Pérez, actor al qual no havíem encara vist treballar.
La segona peça ens presenta la precarietat del món laboral que afecta els joves amb estudis en la recerca de la seva primera feina i a les persones que l’han perduda i que per raons d’edat, no tenen lloc en el món laboral. Entrevistes de feina, declaracions d’empresaris, de polítics, condicions laborals, …. molt simpàtica l’escena de l’assignació de lloc de feina com si es tractés d’una loteria i la grossa fos l’obtenció d’un lloc de treball. En aquesta peça s’ha incorporat Sandra Amade. Tots quatre interpreten diversos papers.
I la darrera d’aquestes històries ens parla de la precarietat afectiva a la que estan sotmesos els nostres avis que acaben sent un “pes” per a les famílies. Albert Riera i Anna Ripoll són els avis, el Sr. Pons i la Sra. Moragues que s’ajuden d’unes màscares i una elaborada gestualitat per interpretar-los. La Irene (Sandra Amade) i en Marc (Dani Pérez) són la parella que volen fer front al desemparament dels avis proposant solucions.
Una posada en escena molt dinàmica, amb els canvis de vestuari i de històries a la vista dels espectadors, i poquíssims elements escenogràfics, però molt ben aprofitats.
Unes interpretacions molt correctes amb moments molt divertits i engrescadors, malgrat la duresa del que ens estan explicant. En resum, una interessant proposta que ajuda a la reflexió.
Per veure l’apunt original sencer, només cal clicar en aquest ENLLAÇ