El Ballet BC (Ballet British Columbia, Vancouver) ens va oferir ahir tres coreografies a quina més espectacular.
Per mi la dansa és sentir, emocionar-me, notar alguna cosa es mou dins meu, dons bé ahir vaig sentir tot això elevat a l’infinit.
La primera coreografia va ser “Bedroom Folk” de Sharon Eyal i Gai Behar ,una coreografia creada per al Nederland Dance Theatre, amb música electrònica d‘Ori Lichtick. Atrevida i energética. Interpretada per divuit ballarins espectaculars, que ens van deixar clavats a la cadira. Quina meravella d’espectacle!!! Ritme, equilibri, exactitud, tècnica impecable.
La segona coreografia va ser “To this day” d’ Emily Molnar, una coreografia a ritme de blues i rock que formen part de l’àlbum pòstum del guitarrista Jimi Hendrix. Brutal!!! Espectacular!!!Increïble!!!
En aquesta coreografia els ballarins han vestit robes de colors vius i de caire esportiu. Literalment han convertit en moviment el so dels instruments. Impressionant !!!
“Solo Echo” de la coreògrafa Crystal Pite, va ser la darrera peça del programa. Ha estat la coreografia més clàssica però també la més poètica visualment. Per a aquesta coreografia s’ha optat per un vestuari més formal de tons foscos. Aquesta coreografia té com a base dues sonates de Brahms, i està inspirada en el poema “Lines for winter” del nord-americà Mark Strand
Forts aplaudiments per una gran nit de dansa !!!