El ballet clàssic potser és de les disciplines artístiques que s’ha mantingut més inamovible al llarg dels anys. Així com l’òpera -i ja no diguem el teatre- s’ha reciclat de mil i una maneres, el ballet segueix fidel a un repertori, a unes coreografies i a una estètica molt concreta que ha permès poques variacions. L’evolució de la dansa poc té a veure amb aquest gènere o subgènere, que relacionem indefectiblement amb els tutús, Txaikovski, les companyies russes i els especials nadalencs. El Ballet de San Petersburg, acostumat a fer gira europea per teatres que estan fora dels circuïts més canònics, aterra sovint a Barcelona o a Madrid carregada amb els seus decorats de tela pintada, el vestuari de rigor i les seves músiques enregistrades (per cert, el dia de l’estrena el so va ser força deficient). Tot plegat, un viatge en el temps que s’acompanya del prestigi del coreògraf Andrey Batalov i de la bona tècnica d’una companyia de més de vint ballarins, entre els que destaca Maria Poliudova en el difícil doble paper d’Odette i Odile. No sé què aporten exactament aquestes reproduccions del segle XIX, si no és la oportunitat de veure un bocinet del que gaudien els nostres avantpassats i que avui esdevé més atracció que espectacle.
Enllaç copiat!