La història de la humanitat ha estat marcada per la corrupció i l’abús de poder, no calent dir que la nostra època no és una excepció. No obstant, en l’actualitat, els efectes de la comunicació global, ja sigui a través dels mitjans o de l’ús massiu de les xarxes socials, han fet que arribin a la població els diferents missatges del mal ús de la gestió pública, els quals abans podien passar més desapercebuts. Tot i això, la sobrecàrrega d’informació en la que ens veiem immersos fa que aquesta mateixa sigui un bon vehicle a on amagar allò que pugui interesar als poders fàctics i públics o, fins i tot, que s’arribi a manipular a la població.
En aquest sentit, l’obra ens situa dins d’un aeroport sense avions, que inevitablement recorda a algún exemple no molt llunyà, i ens narra una història a partir de dos personatges que tractaran temes en relació amb l’exposat, resultarant-nos també del tot familiars. Així doncs, l’espectacle conté un alt component crític, que és explorat a través de les dualitats presents, i, a més, tracta els temes proposats abastament, però malgrat això, l’obra no va molt més enllà del que estem acostumats a escoltar o llegir respecte a aquests, tot i que en un principi dóna la sensació que ho farà a causa de la història que presenta. En aquest sentit, la part de thriller que s’introdueix no acaba de ser del tot potent. Sens dubte, aquesta ajuda a fer més interessant i atractiva la història, alhora que li dóna sentit, però s’acaba per produir una barreja entre aquest gènere, el drama i la vessant crítica que fa que s’encallin mútuament i que no acabin d’assolir el seu objectiu. Tot i això, l’obra presenta elements prou interessants i potents, com serien la pròpia situació plantejada, els personatges i l’ubicació, com per captar l’atenció de l’espectador i seduir-lo. A més, l’obra compta amb dos grans actors que aporten la força necessària per tirar endavant la història, així com una escenografia i un espai sonor del tot adients per a la funció.