“Barcelona 24h” és una comèdia musical romàntica, fresca, divertida i dinàmica on els principals protagonistes són els nostres joves.
Escrita per Pau Barbarà Mir, presentador del programa “El Camerino” de iCat a Catalunya Radio, també autor de la música, coneixem les històries de quatre joves residents a Barcelona. Històries quotidianes que viuen els joves d’avui en dia, com la dificultat de trobar pis, les nits de festa, la decisió de deixar la carrera a mitges per perseguir els seus somnis, el ritme estressant que comporta viure en una gran ciutat, els problemes laborals, les relacions afectives i sexuals,…
Tot i que l’acció passa a Barcelona, seria aplicable a qualsevol altra ciutat del món.
El repartiment compta amb un grup d’actors joves com Laia Fontàn o Mireia Orrit (en el nostre cas), Jaume Casals , Anna Piqué i Àlex Sanz , tots ells de sobres coneguts per les seves interpretacions tant en televisió com en el teatre. He notat naturalitat i proximitat en les seves interpretacions, complicitat entre ells, i que cap intèrpret destaca per damunt de l’altra. La única pega que he vist, i crec que caldria revisar, és l’excessiu volum dels micros, i millorar la vocalització.
L’espai escènic es pràcticament buit, tret de un supermercat 24h (un “Paki”), un dels llocs més freqüentat per els nostres protagonistes; i uns mòduls de fusta movibles que es van transformant a mida de les necessitats escèniques (un llit, una taula de revelació, la barra d’una sala de festa,…
La música de Pau Barbarà Mir té influències clares de grups catalans com els Manel, Els Amics de les Arts o Joan Dausà, amb uns arranjaments de Dídac Flores que transporten a un món musical més clàssic. Al llarg del musical es poden escoltar una tretzena de cançons en forma de duet, grupals o individuals. La música és en directe. Pot ser, com he dit anteriorment, els hi falta polir alguns detalls de sonorització i vocalització, ja que en molts moments la reverberació fa que no s’entenguin algunes de les lletres de les cançons.
Hem de tenir en compte que era nit d’estrena i els nervis de vegades juguen males passades. Estic del tot segura que passades unes quantes funcions, el resultat serà molt millor. De totes maneres la sala estava plena de gom a gom de un públic jove que no paraven de riure, aplaudir i gaudir de tot el que passava a escena. Penso que, per la complicitat dels seus riures i el seu entusiasme, es sentien molt identificats amb les històries dels protagonistes. A mi com a mare de un parell de joves d’edat similar a la dels protagonistes d’aquest musical, m’ha agradat molt descobrir que lluny del que puguem pensar d’ells, són lluitadors, tenen valors, inquietuds i ganes de tirar endavant.