La de Successió, a principi del XVIII va ser en realitat una mena de guerra europea, i la civil —quin nom més bèstia per una conflagració— un entrenament per una confrontació mundial. Aquesta és l’excusa de l’obra: els bombardejos de l’aviació feixista de Mussolini sobre la ciutat de Barcelona, perquè el que veiem damunt l’escenari és la vida al llarg d’un dia —un dia dur a causa de les bombes— d’una família de classe alta, una família amb els seus problemes, i just avui arriba de França la amiga més amiga de la mare vídua, la companya de joventut, la camarada de somnis llibertaris que va marxar a causa de… L’obra és coral i cada personatge té la seva història, totes magníficament interpretades per un elenc molt ben dirigit pel mateix autor, Pere Riera. L’escenografia clava una residència benestant de l’època amb tocs modernistes. Els que no la vareu poder veure quan la van estrenar, no us ho penseu ni un moment. Compreu les entrades ara mateix.
Enllaç copiat!