Després d’impressionar-nos amb la bellesa del seu anterior espectacle, Baró d’Evel tenia el llistó molt alt. Afortunadament, la companyia ha gestionat molt bé la pressió de les expectatives i ha sabut oferir el que seria una continuació d’allò que havien creat a Là a l’altura de les circumstàncies. D’aquesta manera, Falaise es planteja, més que com una seqüela, com una expansió, un nou conjunt d’històries que comparteixen el mateix univers postapocalíptic en blanc i negre i unes regles visuals molt similars. Més gran i ambiciós, el muntatge conserva la poètica sublim i l’execució tècnica impecable habituals de la companyia, demostrant, novament, un gust exquisit per la posada en escena. Com a novetat, tenim més actors, més personatges, més animals… i també pinzellades de sentit de l’humor. Malgrat el seu esperit clownesc, potser aquestes escenes són la part que menys funciona de tota la proposta, trencant la seva màgia per adoptar un to planer que sembla no encaixar del tot. En qualsevol cas, la força del conjunt és innegable, dotant d’emoció i profunditat cada detall de la peça. Personatges que neixen de les parets en aquesta peculiar barreja de dansa, circ i teatre continuen construint una experiència única de gran calat existencial i un veritable plaer per als sentits i les emocions del públic. En comparació, s’ha perdut una mica de senzillesa, intimitat i delicadesa però, en molts altres sentits, ha anat a més i està molt bé que així sigui.
Enllaç copiat!