L’expressió “I would prefer not to” ha anat calant del món cultural fins a arribar quasi a desvincular-se de la seva font original: Bartleby de Herman Melville. Per tant, l’aterratge sobre els escenaris, i de forma, a més, fidedigna al text de la novel·la, és una magnífica ocasió per descobrir o redescobrir aquesta petita joïa clàssica contemporània. El protagonista d’aquesta història és, com és fàcilment deduïble, Bartleby. No obstant, no serà ell qui ens expliqui la seva pròpia història, tan insignificant com extraordinària, sinó el seu cap: un advocat de Wall Street que encarna Albert Ribas.
Ras i curt: Barlteby es negava a executar les tasques que se li assignaven a la feina – tasques ordinàries, fàcils, raonables – tot formulant el seu “preferiria no fer-ho”. El que en principi sembla una extravagància puntual, ràpidament va colonitzant la dinàmica de tot el bufet. En sí, tot plegat no passaria a ser un fet anecdòtic, un personatge extravagant. Al final però, es desvetlla el motiu d’aquest comportament: pura poètica, pura revolta anticapitalista.
Llatzer Garcia ha aposat per una direcció senzilla i encertada: mai una simple taula de despatx havia donat tant de sí. L’únic perill potencial però, davant d’un monòleg i d’una escenografia estàtica, era fer caure l’espectador en la falta d’atenció. No obstant, això mai passa. Molt a aplaudir en aquest sentit al paper d’Albert Ribar. Amb tot, ens trobem en la quintaessència de Melvile que mereix tots els aplaudiments.