“Es van conèixer una nit d’estiu, de cinema a la fresca…”, amb aquesta premissa comença Bed and Breakfast, obra elaborada a partir de la música i les lletres d’Els Amics de les Arts. La història reuneix a sis amics, tres nois i tres noies, amb diverses relacions entre ells: de parella, amistat, ex parelles i rotllos d’una nit. El denominador comú és que els tres nois viuen junts i, això, fa col·lidir totes les relacions.
Una comèdia d’embolics en tota regla, que fa les delícies dels amants de les cançons del grup català. Funciona amb la construcció de la trama al voltant de les cançons, però falla en algun moment quan hi ha una evolució una mica forçada i impostada, fet simplement perquè tot encaixi amb els temes escollits.
L’escenografia és una meravella per aquells que han viscut en un pis compartit i saben el batibull que es forma amb els objectes i les vivències de tres persones en un mateix espai. Cada objecte està escollit amb precisió per dir-nos alguna cosa dels personatges, encara que al final tampoc serveixin, en moltes ocasions, per la trama.
Dels personatges, destacar especialment a la Marta (Marta Borràs) i en Jordi (Joan Olivé) per la implicació amb la trama i també perquè són els intèrprets que més arriben a l’espectador. Juntament amb ells, la parella formada per en Joan (Joan Sáez) i la Sofia (Mireia Lorente-Picó) ens dona moments realment sublims, amb enamorament i baralles. La Sofia i en Joan, especialment ella, ens acaben d’atrapar en el moment que es canten No ho entens. Per un moment, es para tot i només podem restar quiets gaudint de les seves veus. Els personatges d’en Pere (Pol Fernàndez) i Patrícia (Aida Llop) són, potser, els més fluixos, tot i que ser part central de l’argument. Les seves interpretacions, tot i que correctes, queden per sota del nivell de la resta del repartiment.
El text va passant amè i distés, a excepció del moment sopar d’aniversari, que allà s’allarga massa la part de diàleg per ser un musical. Aquest moment parteix el ritme i encalla la producció. El final, però, acaba d’arreglar l’obra amb un tancament íntim i sentit que deixa que Borràs acabi de brillar amb “llum” pròpia.
Divertida i entretinguda, us aviso que sortireu cantant cançons que pensàveu que no recordàveu o que, fins i tot, no sabíeu que teníeu emmagatzemades al cap. Gaudiu-ne, d’això tracten els musicals.