Benvenutto Cellini és una òpera semisèria en dos actes, del compositor francès Hector Berlioz. Quan va ser estrenada a l’Òpera de París l’any 1838 va ser un fracàs absolut; al Liceu no es va representar fins al 1977.
La representació que hem vist nosaltres no és la que a les hores es representava; al 2014 l’English National Opera, va encarregar una nova producció dirigida per Terry Gilliam, un component del grup de comediants Monty Python, que dona una visió imaginativa, acolorida i fresca al clàssic de Berlioz, incloent nombrosos elements del món del circ, acròbates, mascarades, cançons de carnaval, confeti, gegants i capgrossos. Tots canten i riuen, es mouen d’aquí cap allà amb energia, rapidesa i vitalitat. Ballen i celebrant el Carnaval (un costum de l’òpera francesa d’incorporar un ballet dins l’espectacle).
L’escenografia d’Aaron Marsden és espectacular!
Hi ha molts moments brillants, com l’escena del Carnestoltes, on unes cent persones estan damunt de l’escenari (acròbates, malabaristes, mags…). L’orquestra, sota la direcció musical de Josep Pons, toca de meravella. La música és preciosa, Berlioz està considerat un dels compositors més grans, originals, avançats i innovadors al seu temps. Poder escoltar Seul pour lutter, una de les àries més belles i delicades de l’òpera, és un privilegi.
L’argument: En l’òpera molt sovint l’amor carnal és l’element argumental bàsic. A Benvenutto Cellini, Berlioz fa que l’amor carnal competeixi amb l’amor a l’art. Al final l’amor a l’art acaba superant a l’amor carnal. El vestuari és bàsicament en tons foscos, blanc i negre, del S.XIX, el d’una societat victoriana, conservadora, opressiva, puritana i classista. Tot el repartiment juntament amb el cor, funcionen a la perfecció. Cal elogiar les interpretacions de la soprano Kathryn Lewek en el paper de Teresa i el tenor John Osborn en el paper de Cellini, que ens van oferir moments realment brillants durant tota la representació.
En definitiva un muntatge rodó, ple d’imaginació, alegre, espectacular i trencador. Si podeu no us el perdeu, qui sap quants anys haurem d’esperar per poder-lo tornar a veure!