Després de la seva estrena a Londres el 2005; on va representar-se durant gairebé 11 anys seguits; passar per Broadway, Sydney, Toronto, Sao Paulo, Seül, Oslo i Roma, entre d’altres, i recollir desenes de premis arreu del món, per fi podem gaudir de BILLY ELLIOT.
El musical és un imprescindible de qualsevol fan de musicals o de la pel·lícula en la qual està basat. La pel·lícula, estrenada l’any 2000 i que va llançar a la fama a Jamie Bell, explica la història de Billy, un nen preadolescent d’una localitat a nord d’Anglaterra durant els anys 80 que pateix la vaga de el sector miner, pilar de l’economia de la localitat. Com a contrapunt als piquets i les càrregues policials, Billy ha de decidir si fer cas al seu pare i aprendre boxa, o al seu cor i continuar amb les classes de ballet a què arriba per casualitat. L’eterna disjuntiva de si seguim els nostres somnis o ens deixem portar per la majoria i les convencions socials.
La música està composta per l’oscaritzat Elton John i l’adaptació és de el director David Serrano, que va ser responsable d’un altre dels últims èxits, Priscilla, Reina del Desert. El Musical.
L’elenc infantil varia cada dia amb el que no m’és possible fer una valoració de tots. Sí diré que el nivell professional i de preparació que s’exigeix als seus papers (naturalment, molt més a l’actor que fa de Billy) és de gran magnitud. És sorprenent veure com personetes que encara s’estan formant per a la vida són capaços d’arribar a tal nivell de treball i compromís. Són, òbviament, el futur dels musicals a Espanya. Em trec un barret virtual abans ells.
De la resta de l’elenc podem destacar als televisius Carlos Hipólito com el pare de Billy i Natalia Millán com la professora de dansa. Quina sort poder gaudir-ne sobre de l’escenari, un mitjà molt més proper que la televisió. No puc acabar aquesta crítica sense esmentar al meravellós Juan Carlos Martín com a professor de boxa que segueix arrencant aplaudiments amb tot el que fa.