La pandèmia ens ha acostat a altres maneres de treball, de formació, d’ensenyament. També ens ha mostrat altres vies de relació i de comunicació. Hem redescobert altres formes de representacions teatrals. La ràdio teatre existia fa molts anys i les telenovel·les van substituir a les que ens retransmetien diàriament per la radio. Una manera molt senzilla de mantenir el teatre viu. Els més joves descobriran en la ràdio teatre una font inesgotable de fantasia.
Bitàcola és utilitzada com a símbol de direcció, de brúixola i d’unió. El programa “Bitácora de ida y vuelta” es basa en històries que s’han creat a un i altre costat de l’Atlàntic. Felipe Cabezas és l’ànima d’aquestes bitàcoles i del teatre Fènix. Va presentar aquesta idea al Grec amb ganes sempre d’arribar a la majoria del gran públic. I ho aconsegueix.
La primera bitàcola narrava la història del mític Miguel de Molina que va haver d’exiliar-se a l’Argentina després de la guerra civil. La segona parla de l’aparellament per conveniència d’una filla de Moctezuma, (Xipaguazin) amb Joan Grau, baró de Toloriu. La història és relatada per un descendent: Federico Grau-Moctezuma.
En forma de relat-cabaret amenitzada amb cançons, la peça fa una crítica a la utilització de la dona i als títols nobiliaris, a la precarietat laboral actual en el món de la cultura, a la invasió d’altres pobles i a l’oblit dels vençuts: “los libros de los vencedores, mienten”. És una manera molt elegant de demanar perdó per la colonització i la destrucció d’una civilització.
La música en la ràdio teatre és imprescindible. Pere Cabaret ha triat pocs instruments però molt adequats a l’època i a les emocions. El piano interpretat per Eduard Nuñez passa pàgina a les diferents èpoques des del segle XV al cabaret dels anys vint.
La introducció de noms amb nàhuatl en aquesta obra ens demostra que tot no va ser destrucció ja que s“los libros de los vencedores, mienten”abem que els franciscans van escriure la primera gramàtica en aquesta llengua a mitat del segle XVI. Tot i la dificultat de pronunciar paraules amb varies consonants seguides, els intèrprets són capaços de donar-hi molta musicalitat. Un gran mèrit de recerca de paraules i de la seva pronúncia. Ho interpreten Alba Valldaura, Elena Visus, Aleyda Puerto, Eduard Núñez, Felipe Cabezas sota l’assessorament literari de Xavier Quero.
Gràcies a tots per revitalitzar aquesta forma de teatre.