“BlackFace” és el segon espectacle de la companyia No es país para negres que es pot veure a la Sala Fènix.
Es tracta d’un unipersonal tragicòmic creat, dirigit i interpretat per Silvia Albert Sopale, una afrodescendent que posa veu a una comunitat silenciada, mostrant-nos fins en quin punt el racisme és present dins la nostra societat.
Racisme que és present en celebracions, festes populars, fets i situacions que ens són del tot quotidianes, i que hem naturalitzat des de ben petits. Fets del tot intolerables, molts dels quals ni tan sols hem estat capaços d’identificar com a racistes i dels que malauradament fins hi tot hi hem participat.
Hi ha poques veus que el denunciïn que el rei Baltasar pintat de negre és una blackface, que la Negra Tomasa és un blackface, que la festa de “Moros i cristians” és un blackface, que l’exhibició de Floquet de Neu és racisme, que l’exhibició del Negre de Banyoles és racisme, que la colonització és racisme, … Silvia Albert Sopale ho fa. Ho fa amb humor, un humor que ens fa pensar, un humor que fins hi tot ens incomoda, perquè veiem quanta veritat desprenen les seves paraules.
Una vegada vaig llegir que el primer pas per combatre el racisme i eradicar-lo és admetre que existeix.
Existeix !!!
Per això crec que són del tot necessari espectacles com aquests; espectacles que neixen de l’autenticitat, de testimonis reals i de veus silenciades. Espectacles que ens fan reflexionar sobre tot allò que en el seu dia vàrem viure com a quelcom normal i no ho eren , com el cas del Negre de Banyoles que el vàrem anar a visitar amb l’escola, i de la qual cosa m’avergonyeixo enormement, i en demano disculpes.
Per últim només dir que, espero seguir aprenent i millorant com a persona de la mà de Silvia Albert Sopale, i també que em vaig quedar amb les ganes de prendre cafè i de fer-li una abraçada.
Per cert m’agradaria ressaltar la magnífica feina de Gina Baldé per la creació d’un vestuari tan funcional. Enhorabona.
