Al teatre hi ha poques certeses, però les poques que hi ha són (gairebé) innegables. Quan una obra de teatre parla de sensacions que hem viscut alguna vegada, hi connectem d’arrel i ens agrada. I ‘Blanca desvelada’ té això. Connecta des del primer minut a través d’un text senzill -per la seva clarividència-, una actriu meravellosa i una relat ‘in crescendo’ que pica l’ullet constantment al públic.
Qui sóc? Cap on vaig? Què vull? El text d’Alejandra Jiménez Cascón retrata les reflexives que ens hem fet tots alguna vegada. Un recorregut per les pors de la protagonista que la dramaturga i actriu construeix des de moments diferents de la vida de la protagonista: la Blanca nena, la Blanca clausurada, la Blanca enfadada, la Blanca dona… Seria difícil de creure que algú no pugui veure’s una mica en ‘Blanca desvelada’.
És de justícia destacar la capacitat de l’actriu per defensar amb veu, cos i accents fins a 12 papers, i encara ho és més mencionar les transicions entre personatges, molt ben pensades i executades a la perfecció. Aquesta obra és una oportunitat brillant per fer l’exercici de mirar dins nostre i trobar les nostres pors. La màgia del teatre!