Portava molt de temps sentint a parlar d’aquest espectacle, el qual porta temps rodant per diverses sales amb molt d’èxit, i per un motiu o un altre encara no l’havia pogut anar a veure. De fet, sempre sentia parlar meravelles d’ell i aquesta vegada em vaig proposar que no el podia deixar escapar. Així, m’he trobat amb tot un tour de force interpretatiu, d’aquells memorables i que difícilment s’obliden. Alejandra Jiménez Gascón, a més de signar el text, té el gran repte d’interpretar 12 personatges, enriquint-los amb molts matisos que fan que cadascun d’ells tingui vida pròpia. Realment, la feina a més de ser meritòria, mostra uns resultats majúsculs que venen també recolzats per una direcció precisa i efectiva, la qual sap portar molt bé el tempo i els nombrosos canvis i moviments presents. En aquest sentit, la vetiginosa posada en escena, en la que interactuen diversos personatges alhora parlant entre ells, fa que siguem testimonis d’una metamorfosi constant de l’actriu, tot semblant-nos que hi ha diverses actrius en escena enlloc de només una. De fet, l’actriu aconsegueix transmetre les diferents emocions que viuen els personatges i els constants canvis no resulten un element distractor per a l’espectador, sinó tot el contrari. Així doncs, si voleu ser testimonis d’una lliçó magistral d’interpretació no us perdeu aquesta Blanca desvelada, la qual acaba resultant tan delicada i emotiva com energètica i complexa.
Enllaç copiat!