A vegades oblidem, deixant-nos portar, segurament, per modes televisives, que existeix un format de monòleg teatral amb infinites possibilitats. Blanca desvelada explica una història que bé podria ser una obra de gran pressupost o una pel·lícula amb la particularitat que tots els personatges estan interpretats per una sola actriu. D’aquesta manera, Alejandra Jiménez-Gascón, autora també del text, presenta un muntatge (aparentment) molt personal que és tota una muntanya russa d’emocions, demostrant la seva infinita capacitat interpretativa a tots els nivells: cos, veu, accents i sentiment. Ajudada només per una petita banqueta, resulta al·lucinant el viatge narratiu, separat en dues línies temporals, on dues dones d’èpoques diferents comparteixen una misteriosa unió que, al llarg de l’espectacle, hauran de desentranyar. La directora Montse Bonet ha sabut aprofitar tot el talent de la seva protagonista explotant fins a les darreres conseqüències la seva versatilitat, la seva vis còmica, la seva naturalitat, el seu carisma i la seva fantàstica presència escènica. Jiménez-Gascón és una actriu absoluta: l’obra és ella. A través del seu gest i la seva mirada, podem veure una infinitat d’escenaris, tant exòtics com quotidians, sense ni tan sols haver d’esforçar-nos. La proposta fa semblar fàcils plantejaments que, en altres circumstàncies, ens semblarien impossibles. És la màgia del teatre posada en pràctica sobre un escenari nu. Un treball esplèndid.
Enllaç copiat!